Artemisia Gentileschi l’artista de mestria comparable a la de Caravaggio que el masclisme de la seva època (i la de segles posteriors) la va relegar gairebé a l’oblit. El domini, gairebé absolut, de Caravaggio en l’art Italià de l’barroc va projectar i projecta una ombra tan poderosa que apaga la brillantor d’altres artistes de la seva època, potser alguns per tenir menys talent, o perquè van arribar després i en el cas de Gentileschi, per ser dona.
El pare d’Artemisia Gentileschi, el també pintor (Orazio Gentileschi), va ser un dels grans exponents de l’escola romana de Caravaggio, la va adoctrinar en aquest corrent fent que la influència del pintor envaís l’obra de la seva filla. Artemisia va aprendre amb el seu pare dibuix i el naturalisme propi de Caravaggio destacant per la seva destresa amb la proporció i la línia, va aprendre com donar brillantor a les seves obres i a fer empastaments. Aviat va demostrar la seva habilitat amb l’escorç aconseguint una tridimensionalitat que es va convertir en una prolongació de la seva pròpia essència. Si, Artemisia es va sentir còmoda al caravaggianisme però la seva empremta personal va quedar clarament diferenciada en el seu art, qui sap si conferint al seu treball una visió femenina als fets descrits en les seves pintures.
Artemisia Gentileschi l’artista amb només 17 anys va presentar a l’acadèmia la seva obra «Susana i els vells» sorprenent pel seu talent però el masclisme imperant la va segregar dels cercles més selectes escudant-se en l’exclusivitat d’accés als homes.
Això no va ser suficient per frenar els Gentileschi, el seu pare va aconseguir que uns amics i col·legues, ja reconeguts a Roma, la admetessin com a decoradora de les voltes de l’Casino delle Rose on es va desenvolupar com a professional durant dos anys. Allà treballà estretament amb Tassi que fent que la relació es tornés com a poc incòmoda. Tassi en 1612 va violar a Artemisia Gentileschi, Tassi va prometre casar-se amb Artemisia promesa que mai va tenir la intenció de complir de manera que els Gentileschi van acudir a procediment legal denunciant el fet davant el tribunal papal de Paulo V. Artemisia va descriure amb detall com van ocórrer tots els fets , inclòs com va aconseguir escapar-se arrencant-li un tros de carn. Finalment Tassi va ser condemnat i la seva carrera es va ensorrar.
D’aquest terrible moment Artemisia Gentileschi va pintar «Judith decapitant a Holofernes»Galleria degli Uffizi Una obra que destaca pel seu realisme de gran dramatisme i impressiona a l’espectador al notar-se el bestialisme viscut per la mateixa artista.
El pare d’Artemisia Gentileschi l’artista va concertar per a ella un matrimoni amb Pierantonio de Vicenzo Stiattesi, un modest pintor de Florència que restitueix a Artemisia Gentileschi un estatus “d’honorabilitat”. El matrimoni es va instal·lar a Florència on l’artista va gaudir d’èxit en la cort alternant-se amb grans personalitats de moment. El matrimoni va tenir quatre fills homes i una nena, però els nens van morir abans d’arribar a ser adults. En 1621 es va separar del seu marit i va tornar a Roma.
Viatja a Nàpols en 1630, un lloc ple d’amants de l‘art i tallers on es va assentar i va romandre fins a la fi de la seva carrera, exceptuant algun viatge i una breu estada a Londres. A Nàpols va ser complimentada per la seva capacitat com a artista, va treballar en quadres per a una catedral.
Es creu que les belles dones heroiques de les teles d’Artemisia Gentileschi tenen les seves faccions, se la considerava bella pel que es pensa que el que li encarregava un quadre sovint demanava que les faccions es semblessin a les seves.
Artemisia Gentileschi una genial artista que a la fi de la seva vida va veure com es recompensava la seva feina, va tenir un lloc a Nàpols i després es va traslladar a Londres a la Cort de Carles I on va arribar a ser pintora oficial del rei. Va morir a Nàpols on va tornar als seus últims dies.
Sol confondre’s l’obra d’Artemisia amb la de Caravaggio, ell va morir quan ella iniciava la seva carrera. Es pot pensar que Artemisia es va equiparar amb Caravaggio, una gran artista que gairebé es dilueix en la història que no li va perdonar ser dona.
La vigorosa obra de Gentileschi és avui una de les icones de l’art barroc italià.
[elementor-template id=”4120″]