Grans artistes vius del realisme Espanyol, Art realista i figuratiu.
En fer un llistat amb els mes grans artistes vius del realisme espanyol no podia faltar aquest emblemàtic pintor, haig de recordar aquella frase que diu: «No estan tots els que són però són tots els que estan» . Sens dubte m’he deixat a molts excel·lents artistes, noms que alguns lectors trobaran a faltar, però és inherent en seleccionar el no incloure a tots. Aquesta selecció només pretén ser una mostra d’aquest art en l’actualitat i per descomptat no aspira a ser càtedra. Tan si més tampoc és una una representació dels meus gustos particulars, endevina quins són els meus favorits entre els Grans artistes vius del realisme Espanyol.
Els seus estils no són iguals, les seves maneres de pintar poden ser i són molt diferents però aquesta és la màgia de l’art.
La compilació està dividida en diverses parts, aquesta és la primera d’elles. En les pròximes setmanes afegiré la segona.
(Tomelloso, Ciudad Real, 6 de gener de 1936),
Pintor i escultor és el gran referent de l’hiperrealisme espanyol. «Una obra mai s’acaba, sinó que s’arriba al límit de les pròpies possibilitats»
Amb aquesta frase l‘artista resumeix la seva manera d’entendre la pintura, amb un mètode meditat i lent per plasmar la seva pròpia essència. El pintor triga anys en finalitzar un quadre, fins i tot dècades en alguns casos. Antonio López s’inspira en la realitat, en la quotidianitat i recrea amb pulcritud les seves escenes, ja siguin paisatges urbans de Madrid o interiors envellits …, atorgant-los una atmosfera característica de la seva pròpia visió.
El 1990 Víctor Erice va rodar “El sol del membrillo”, pel·lícula que mostra el procés creatiu del pintor.
El 1993 se’l va anomenar membre de la Reial Acadèmia de Sant Ferrando.
El museu de Belles Arts de Boston en 2008 va realitzar una exposició monogràfica del nostre artista.
En una subhasta de Christie’es es va subhastar una de les seves obres per 1.918.00 Lliures.
Va néixer el 1983 a Algemesí, província de València. Estudiar Belles Arts a Sant Carles i es va interessar principalment per la pintura realista i el retrat.
Aquest artista s’ha vist recompensat per la premsa i el reconeixement dins del territori espanyol i fora d’ell, ha pintat a nombrosos famosos. Els seus retrats donen un gir a la tradició creant una estètica bella a el mateix temps que provocativa amb barreges caòtiques.
Pintor de paisatges nascut a Tomelloso. Fermin ens regla la vista i l’ànima quan estem al davant dels seus paisatges. L’artista retrata l’aire, l’atmosfera i la llum d’una manera magistral. En ocasions els primers plans de Fermin són imprecisos i propers a l’abstracció el que provoca en l’espectador una exquisida sensació d’infinit.
Nascut a Monesterio-Badajoz en 1944 i establert a Madrid.
Actualment és un dels pintors vius més cotitzats d’aquest país. El 1979 se’l va considerar «El millor artista en blanc i negre»
És un mestre de les percepcions, gran virtuós i incitador de sensacions. Se’l considera un mestre del realisme oníric. Pintor i escenògraf ha participat en l’escenografia d’obres com La casa de Bernarda Alba, de Lorca.
La qualitat del seu realisme és indiscutible, així com les sensacions que provoca una obra acurada, de gran bellesa i meticulositat. La seva obra és present en Museus i col·leccions privades de prestigi. Actualment el mercat Xinès li està prestant gran atenció.
Saragossa 1959 i des de 1988 establert a Madrid. Es llicencia en Medicina i Cirurgia en 1982 data des de la qual es dedica de manera professional a la pintura. Forma part de l’avantguarda figurativa i la seva obra té una òptica centrada en l’ésser humà. La seva obra té una gran càrrega psíquica i un gran simbolisme. sorprèn que no utilitzi models, idealitzant als seus personatges, molts d’ells són adolescents. Dino ens obsequia amb una pintura precisa i minuciosa amb màxima cura pel detall amb gran càrrega dramàtica.
Manuel Hurtado Mateos
Medina de les Torres (Badajoz) El meu benvolgut Manuel és un pintor hiperrealista amb el que guardo una bona amistat de més de 15 anys. Manuel sap pintar-ho tot, paisatges, interiors, natures mortes, figura, retrats… qualsevol tema pot estar present en les seves pintures. La seva excel·lent qualitat és una constant en tota les seves obres i és que Manuel és un perfeccionista de gran exigència amb si mateix. El temps que dedica a cada quadre no és rellevant, el que realment li importa és captar tots els detalls, cada porus de la pell, cada to. Els ulls de les noies de Manuel ens miren, les seves pells són perfumades. L’artista transmet vida sense utilitzar un altre recurs que la pintura tradicional.
Aquest és un altre pintor amb el qual guardo una bona amistat des de fa moltíssims anys. Pepe és abans de res un pintor de mars, oceans, platges. La lluminositat de les seves obres enlluerna, les seves transparències transporten, els seus reflexos evoquen. Les seves marines són els miratges de l’ànima d’una sirena. Pepe no es limita a pintar la superfície de l’aigua, pinta les seves profunditats com si fossin la seva ànima. En les seves aigües descobrim jocs infantils i el repòs de la nimfa. Quan estàs davant els seus quadres pots sentir l’olor i tocar l’oceà amb la punta dels teus dits, sentir la frescor de l’aigua, notar en el rostre el salnitre de la mar.
Ricardo Sanz
Sant Sebastià, 1957. El primer que em ve a la ment quan parlem de Ricardo és bellesa i sensibilitat. La seva obra està carregada de lluminositat i color considerant-li-ho un clar exponent de l’il·luminisme al qual confereix modernitat i un aire renovador. Té una tècnica depurada i domina el color. La seva pinzellada és solta, fresca, original i elegant. M’encanta la frescor que transmeten les seves obres. En la seva pintura s’aprecia la influència de pintors com Sorolla o John Singer Sargent entre altres clàssics.
Soledad Fernandez
Vaig conèixer a Soledad fa uns anys a la casa museu del Romeral, Madrid. Aquesta dona i gran pintora, és considerada com una de les millors artistes (en femení) de l’actualitat en aquest país. El cos humà és el seu tema predilecte, especialment el nu femení atorgant als seus llenços un àpex màgic i misteriós. Els seus personatges estan situats fora de l’habitual i en nombroses de les seves obres s’aprecia un caràcter espiritual i fins i tot religiós. En les seves pintures Soledad utilitza papers, teles, plàstics al costat de les figures aconseguint aconseguir efectes místics.
Carmen Mansilla
Aquesta artista va estudiar Ciències de la Informació i compta amb una gran formació artística, disseny, il·lustració, una llicenciatura en BBAA. Gran dibuixant. En l’inici de la seva carrera la seva obra es va veure molt influenciada pel seu treball en storyboards, en les seves pintures representava el moviment i les expressions i gestos formaven una part important en el seu treball. Actualment els seus treballs aprofundeix en aspectes mes íntims i emotius. Les seves atmosfera són suggeridores i la mitologia subjeu en moltes de les seves pintures. La bellesa d’una joventut extrema i pletòrica és un element continu en les seves obres.
Alzira -1959 El neorealismeurba. Un artista amb més de 160 premis a la seva esquena al qual vaig conèixer personalment en 2018 en exposar en la seva galeria, encara que de manera virtual ens coneixíem bastant temps abans. Josep és un artista amb un marcat caràcter constructivista, les seves pintures, moltes de gran grandària, ens acosta amb un enfocament molt característic, a través de profundes perspectiva a grans ciutats del món. En les seves ultimes obres descobrim a belles nimfes surant sobre gratacels, bellesa etèria i subtil que sura en l’aire atorgant a la pedra de la ciutat vida i ànima.
[elementor-template id=”4120″]